Respostes a les preguntes més habituals

Preguntes Freqüents

Sessió de teràpia

Relacions de parella

Com sé si val la pena continuar amb la meva parella?

Ningú no ho pot decidir per tu, però hi ha preguntes que ajuden: us continueu respectant quan discutiu? Tots dos voleu que funcioni? Amb aquesta persona et sents en pau o gairebé sempre en tensió?

Abans de decidir, dona't temps sense presses i parla del que necessites, no només del que falla.

Una cosa són les crisis i una altra que tinguis por, que et controlin, t'amenacin o et facin mal. Això no és un problema de comunicació: el primer és la teva seguretat. Pots trucar al 016 (gratuït, no deixa rastre a la factura) o al 112.

Llegir més

La meva parella no vol venir a teràpia, què puc fer?

És molt habitual que un vulgui demanar ajuda i l'altre no. Pressionar sol augmentar la resistència.

Explica-li per què t'importa a tu, sense acusar («m'agradaria que estiguéssim millor», no «tu tens un problema»), i deixa la porta oberta. Fixa't si el que rebutja és la teràpia o parlar del tema en general.

Mentrestant, pots començar tu. El que canvia en tu també canvia la relació, i de vegades l'altra persona s'anima a venir més endavant.

Llegir més

Discutim per tot, què podem fer?

Quan es discuteix per tot, sovint no és només pel tema del moment: els plats o el mòbil poden tapar alguna cosa que no aconseguiu parlar.

Proveu d'aturar la discussió quan puja el to i reprendre-la en un altre moment, amb un sol tema cada vegada. Parleu des del que necessiteu («necessito que…») més que des del retret («tu sempre…»).

Fixeu-vos en quines discussions es repeteixen i quan apareixen: cansament, diners, família. Si sempre acabeu igual, a teràpia de parella podem veure què es repeteix entre vosaltres.

Llegir més

La meva parella no m'escolta, què puc fer?

Tria el moment: enmig d'una discussió o amb presses gairebé ningú no escolta. Parla d'un tema cada vegada i des del que tu necessites («necessito que m'escoltis cinc minuts sense el mòbil»), no des del que l'altre fa malament («tu mai…»).

Després observa: no t'escolta en res o només en alguns temes? T'escolta però no canvia, o ni tan sols et deixa parlar?

Si ho heu intentat moltes vegades i sempre acabeu igual, a teràpia de parella podem buscar maneres de parlar-vos que sí que funcionin.

Llegir més

La meva parella no canvia tot i que l'hi he dit mil vegades, per què?

Dir-ho moltes vegades no garanteix que canviï. De vegades la manera de dir-ho genera defensa; d'altres, l'altra persona no veu el problema com tu, o no el vol canviar.

Prova de demanar una sola cosa concreta i que es pugui veure («avisa'm si arribes tard») en lloc d'un canvi general («sigues més atent»). I pregunta-li què necessita per fer-ho.

Fixa't també en què fas tu quan no canvia: insisteixes més, calles, t'allunyes? Sovint és aquest cercle el que manté el problema.

Llegir més

Com se supera una infidelitat?

Després d'una infidelitat és normal sentir ràbia, tristesa, dubtes i ganes de saber-ho tot alhora. No hi ha un termini fix per superar-ho.

Aquests primers dies, intenta no prendre decisions definitives en calent. Cuida el bàsic (dormir, menjar, recolzar-te en algú de confiança) i demana la informació que necessites per entendre, sense buscar cada detall de cop.

Amb el temps es veurà si hi ha transparència, penediment i ganes de reparar per totes dues parts. Si voleu intentar-ho, o si necessites decidir amb calma, et puc acompanyar per separat o en parella.

Llegir més

No confio en la meva parella tot i que no m'ha fet res, per què?

De vegades la desconfiança té a veure amb alguna cosa que vas viure abans (una altra relació, una traïció, el que vas veure a casa) més que amb el que passa ara.

Quan aparegui, pregunta't: què ha passat exactament? Tinc un fet o una sensació? Escriure-ho ajuda a separar les dues coses.

Si gairebé sempre és una sensació i et fa patir, o et porta a controlar la teva parella, val la pena treballar-ho: entendre d'on ve ajuda que pesi menys.

Llegir més

És normal mirar el mòbil de la meva parella?

Les ganes de mirar-lo solen venir d'una inquietud: alguna cosa que notes, alguna cosa que va passar o una por que ja portaves. Mirar alleuja un moment, però el dubte sol tornar.

En lloc de revisar-lo d'amagat, intenta dir què et preocupa en concret i què necessitaries per estar més en calma.

I si és la teva parella qui revisa el teu mòbil, t'exigeix contrasenyes o controla amb qui parles, això no és un problema de comunicació: és control. Pots demanar ajuda al 016 (gratuït, no deixa rastre a la factura).

Llegir més

Emocions i benestar

No sé què em passa, però alguna cosa no va bé

És més habitual del que sembla, i no cal posar nom al que sents per començar.

Durant una setmana, apunta quan et sents pitjor i què estava passant: què feies, amb qui, com havies dormit. Fixa't també en què ha canviat últimament, encara que et sembli petit. De vegades amb això ja apareix una pista.

Si el malestar dura setmanes, et treu les ganes de fer coses o et costa funcionar en el dia a dia, val la pena parlar-ne amb algú.

Llegir més

Què faig quan l'ansietat em supera?

En aquell moment no intentis raonar-hi. Abaixa el ritme del cos: allarga l'exhalació durant un parell de minuts, recolza els peus a terra i anomena cinc coses que veus. L'onada puja, però també baixa.

Després, quan hagi baixat, apunta què estava passant just abans. Amb uns quants dies de notes sol veure's un patró.

Si et passa sovint, si comences a evitar llocs o plans per por que torni, o si tens símptomes físics forts o nous, consulta-ho amb el teu metge i busca ajuda per entendre què la manté.

Llegir més

Com puc gestionar millor l'ansietat en el dia a dia?

L'ansietat sol baixar més amb hàbits que es repeteixen que amb solucions d'un dia: dormir a hores semblants, moure't una estona cada dia i notar si el cafè o l'alcohol t'acceleren.

Reserva també una estona fixa al dia per al que et preocupa, en lloc de deixar que ocupi tot el dia. I fixa't en què l'activa: certes persones, temes o moments de la setmana.

Si tot i així continua aquí, o no saps d'on ve, a teràpia podem veure què la manté i com respondre d'una altra manera.

Llegir més

Com sé si és ansietat o una altra cosa?

No sempre és fàcil, i no ho has de diagnosticar tu. Alguns símptomes de l'ansietat (palpitacions, pressió al pit, marejos, falta d'aire) també poden tenir altres causes.

Si són forts, nous o diferents d'altres vegades, consulta primer amb el teu metge. Si t'han descartat causes físiques, fixa't si apareixen en situacions concretes o amb certs pensaments: això sol apuntar a ansietat.

Si et limita en el dia a dia, val la pena demanar ajuda.

Llegir més

No puc deixar de pensar, què faig?

Quan el cap no para, intentar «no pensar» sol tenir l'efecte contrari.

Prova de treure els pensaments del cap: escriu-los en un paper tal com surten, sense ordenar-los. Després pregunta't quins depenen de tu avui i quins no. Als que no depenen de tu, posa'ls una hora: «ho penso demà a les sis».

Fixa't en quan empitjora: a la nit, després de certes converses, en èpoques de molta pressió. Si sovint et treu la son o no et deixa estar en el que fas, val la pena demanar ajuda.

Llegir més

No tinc ganes ni energia per a res, què em passa?

La falta d'energia pot tenir causes físiques (la son, l'anèmia, la tiroide, entre d'altres) i emocionals, i sovint es barregen. Per això, el primer és una revisió amb el teu metge.

Mentrestant, cuida el bàsic encara que costi: horaris de son semblants, moure't una mica cada dia i no omplir massa l'agenda. Fes una sola cosa pendent al dia, petita.

Si t'han descartat causes físiques i el cansament continua, o ja no et ve de gust res del que abans t'agradava, pot ser un malestar emocional que mereix atenció.

Llegir més

Sento un buit per dins, què em passa?

Aquesta sensació de buit de vegades apareix quan fa temps que funciones en automàtic, cuidant els altres o fent el que s'espera de tu, i has deixat de banda el que t'importa.

Prova de recuperar alguna cosa petita que abans t'agradava, encara que ara no et vingui gaire de gust: un passeig, una trucada, una afició. No esperis a tenir ganes per començar.

Si el buit no marxa, si tot t'és igual o apareixen idees de fer-te mal, no ho deixis passar: parla amb el teu metge o, si és urgent, truca al 024 o al 112.

Llegir més

Per què ploro sense motiu aparent?

Plorar «sense motiu» de vegades apareix quan portem temps amb molta tensió, cansament o emocions que no hem pogut expressar. També hi poden influir la son, els canvis hormonals o algun problema de salut.

No intentis tallar-ho a la força. Quan passi, fixa't en què estaves fent o pensant just abans, i si es repeteix en moments semblants.

Si passa sovint, dura setmanes o ve amb tristesa constant, comenta-ho amb el teu metge i dona't permís per demanar ajuda: de vegades el motiu existeix, només que encara no l'has pogut mirar.

Llegir més

No sé què vull, per on començo?

No saber què vols sovint apareix en moments de canvi o després de molt temps vivint en funció dels altres. No cal resoldre-ho de cop.

Comença pel que sí que saps: fes dues llistes amb el que et dona energia i el que te la treu en una setmana normal. De vegades és més fàcil saber què no vols, i això també serveix.

Fixa't en quines decisions vas ajornant i per què. Si fa molt temps que no te'n surts, parlar-ne amb algú ajuda a posar ordre.

Llegir més

Per què m'enfado tant per coses petites?

Quan esclates per una cosa petita, sovint no és només per això: pot ser cansament acumulat, estrès o coses que fa temps que calles.

En el moment, dona't uns segons abans de respondre o surt de l'habitació si cal. Després, amb més calma, pregunta't què hi havia a sota: cansament? Sentir que no et tenen en compte?

Si l'enuig t'està costant relacions o et fa dir coses de les quals després te'n penedeixes, val la pena treballar-ho.

Llegir més

Patrons i passat

Per què sempre repeteixo la mateixa història?

Repetir el mateix amb persones o situacions diferents és més habitual del que sembla. De vegades ens atrau el que coneixem, encara que ens faci mal; d'altres, reaccionem igual perquè en el seu moment ens va servir.

Per començar a veure-ho, pensa en dues o tres situacions que van acabar malament i compara-les: com van començar? Què vas fer tu? En quin moment va canviar tot?

El que es repeteix en les tres és la teva pista. Quan l'identifiques, pots començar a respondre d'una altra manera, i la teràpia ajuda a sostenir aquest canvi.

Llegir més

Com reconec què estic repetint?

Hi ha alguns senyals: sensacions que ja coneixes («una altra vegada això»), discussions que segueixen el mateix guió o el mateix final amb persones molt diferents.

Durant unes setmanes, quan notis aquest «una altra vegada», apunta què va passar, què vas sentir i què vas fer. Fixa't sobretot en la teva part: no per culpar-te, sinó perquè és la que pots canviar.

També ajuda preguntar a algú de confiança què veu que es repeteix en tu. De vegades, des de fora, es veu abans.

Llegir més

Per què sempre acabo en relacions semblants?

De vegades ens atrau el que coneixem encara que no ens faci bé: una manera d'estimar que vam aprendre, el paper que solem ocupar, el que creiem que ens mereixem. La infància hi influeix, però també el que hem viscut després.

Mira les teves últimes relacions i busca què tenen en comú: com van començar, què et va atraure, què vas tolerar que no volies tolerar.

Una distinció important: si en una relació has sentit por, control, amenaces o violència, això no és un patró teu que s'hagi de corregir. Si t'està passant, demana ajuda: 016 o 112.

Llegir més

El meu passat encara m'afecta, és normal?

Sí. El que hem viscut influeix en com sentim i reaccionem avui, i això no vol dir que hi hagi res malament en tu.

La pregunta útil és si t'afecta o et bloqueja: t'impedeix tenir les relacions que voldries, dormir, prendre decisions, estar en calma?

Si notes que alguna cosa del passat reapareix en situacions concretes (una manera de discutir, un tipus de crítica), apunta-ho: és la part amb què es pot treballar. Si et bloqueja, mirar-ho amb algú ajuda que pesi menys.

Llegir més

Com puc deixar anar el passat?

Deixar anar no és oblidar ni fer com si no hagués passat. És que deixi de decidir per tu en el present.

Comença per notar quan el passat entra en el teu dia a dia: quines situacions el desperten i què fas llavors. Posar-hi paraules, per escrit o parlant-ne amb algú de confiança, sol treure-li força.

Si alguna cosa torna una vegada i una altra amb molta intensitat, o va ser una experiència molt dolorosa, no cal que ho facis pel teu compte: a teràpia ho podem mirar a un ritme que et resulti segur.

Llegir més

Com puc sanar la meva infància?

El que va passar no es pot canviar, però sí el pes que té avui a la teva vida i la manera com et tractes per això.

Un primer pas és reconèixer el que et va faltar o et va fer mal, sense treure-li importància ni buscar culpables. Fixa't també en el que et va ajudar a tirar endavant: també forma part de la teva història.

No cal començar per la infància per treballar el que et passa avui. Però si notes que encara és molt present, a teràpia la podem mirar amb calma i al teu ritme.

Llegir més

Família i fills

El meu fill adolescent no em parla, què puc fer?

Si insisteixes perquè t'expliqui què li passa, el més probable és que es tanqui més. Prova d'estar disponible sense interrogar-lo: un trajecte en cotxe, cuinar junts o una estona sense pantalles obren més converses que asseure's «a parlar». Ara importa més recuperar la confiança que aconseguir respostes.

Fixa't si el silenci és només amb tu o amb tothom, i si li han canviat el son, la gana o les notes. Tancar-se una estona és normal a aquesta edat; aïllar-se de tot, no tant.

Si fa mesos que esteu així, ho podem treballar junts, encara que el teu fill no vulgui venir al principi.

Llegir més

El meu fill no vol anar a teràpia, què fem?

És molt habitual, sobretot a l'adolescència. Obligar-lo sol reforçar el rebuig. Expliqueu-li per què us preocupa a vosaltres, sense presentar-ho com un càstig ni com si «el problema fos ell».

Mentrestant, podeu començar els adults. Sovint el canvi comença per com responeu vosaltres: com parleu, quins límits poseu, com reaccioneu quan hi ha tensió. Quan això canvia, molts fills acaben volent venir.

Si hi ha senyals de risc (autolesions, consum, aïllament total), no espereu que ho vulgui: demaneu ajuda ja, al seu metge o a un servei especialitzat.

Llegir més

Com poso límits als meus fills sense acabar cridant?

Els crits solen arribar quan ja estem esgotats. Posa poques normes, clares i explicades abans del conflicte, no enmig. Digues la conseqüència amb calma i compleix-la. Si notes que esclataràs, atura't i reprèn la conversa més tard: això també és posar un límit.

Fixa't si els crits apareixen sempre en les mateixes situacions (deures, pantalles, horaris). Sovint és aquí on cal canviar alguna cosa.

Posar límits no és estimar menys. Si a casa la tensió no baixa, podem veure junts què es repeteix entre vosaltres, sense que hagi de venir tota la família.

Llegir més

He cridat molt als meus fills, què faig ara?

Cridar no et converteix en un mal pare ni en una mala mare. Sol ser un senyal que alguna cosa et desborda. L'important és el que fas després: quan t'hagis calmat, apropa-t'hi, demana perdó pel crit (no pel límit) i explica què et va passar. Així els teus fills aprenen que els conflictes es poden arreglar.

Fixa't en quan et passa: cansament, presses, un tema concret. Saber-ho et dona marge per aturar-te abans.

Si els crits s'han tornat el més habitual i no aconsegueixes sortir-ne, val la pena demanar ajuda.

Llegir més

Com aconsegueixo un ambient més tranquil a casa?

Comença pel que és petit: un moment al dia sense pantalles ni retrets, encara que sigui el sopar. Quan hi hagi un tema delicat, trieu un bon moment per parlar-ne i no el traieu enmig d'una discussió.

Observa què encén la tensió: sempre els mateixos temes, les mateixes hores, les mateixes persones. Moltes vegades no és «tot», sinó dues o tres situacions que es repeteixen.

Si tot i intentar-ho la tensió s'ha tornat el clima habitual, en teràpia familiar podem veure junts què es repeteix i provar maneres noves de relacionar-vos.

Llegir més

Crec que el meu fill adolescent fuma o consumeix, què faig?

Abans de parlar-ne, calma't i busca un bon moment. Pregunta des de la curiositat, no des de l'acusació: «He notat això i em preocupa». Escoltar què li aporta et dirà més que un sermó.

Fixa't en la freqüència i en si afecta la seva vida: notes, amistats, son, canvis d'humor, diners que desapareixen. No és el mateix provar alguna cosa que consumir de manera habitual.

Si el consum és freqüent o et preocupa la seva salut, parla amb el seu metge de capçalera o amb els serveis d'atenció a les addiccions de la teva zona. En paral·lel, podem treballar com acompanyar-lo a casa.

Llegir més

Límits i autoexigència

Com dic que no sense sentir-me culpable?

Al principi pot resultar incòmode, i és normal: no vol dir que ho estiguis fent malament. Prova de demanar temps abans de respondre («Deixa'm mirar-ho i ja et dic alguna cosa»). Assaja una frase curta i amable, sense justificar-te de més: «Aquesta vegada no puc».

Comença per nos petits, amb persones de confiança, i observa què passa. Gairebé mai és tan greu com temies.

Si dir que no et genera molta ansietat o conflictes forts, podem veure junts d'on ve i practicar-ho.

Llegir més

Per què m'exigeixo tant?

De vegades ve del que vam aprendre de petits: que calia fer-ho tot bé per estar a l'altura. Altres vegades l'alimenta l'entorn d'ara: la feina, la pressió, comparar-te amb els altres.

Un primer pas: quan t'enxampis exigint-te, pregunta't què li diries a algú que estimes si estigués en la mateixa situació. Si a aquella persona no li demanaries tant, potser a tu tampoc no cal.

Fixa't si l'exigència t'ajuda a avançar o només t'esgota i et deixa amb la sensació de no arribar mai. Si és el segon cas, val la pena revisar-la.

Llegir més

Per què sento que he de cuidar de tothom?

De vegades és un paper que s'assumeix aviat: a casa calia algú que sostingués les coses, i ho vas fer tu. Altres vegades té a veure amb la teva manera de ser o amb el que s'espera de tu ara. Cuidar està bé; el problema és quan no queda espai per a tu.

Prova aquesta setmana de no oferir-te la primera vegada que algú tingui un problema. Espera que t'ho demanin i observa què passa: qui se'n surt i com et sents.

Si cuidar sempre et deixa sense energia o amb ràbia, és un bon senyal per revisar aquest paper.

Llegir més

Com deixo de sentir-me culpable per tot?

Comença per separar dues coses: el que sí que és responsabilitat teva i el que no depèn de tu. Escriu-ho si t'ajuda. Sovint carreguem culpes que són d'altres o de les circumstàncies.

La culpa no sempre diu la veritat. De vegades és un hàbit après i no un senyal que estiguis fent res malament. Altres vegades sí que apunta a alguna cosa que vols reparar, i aleshores el que és útil és actuar, no castigar-te.

Si la culpa apareix gairebé cada dia i t'impedeix gaudir o decidir, val la pena treballar-la amb algú.

Llegir més

Em diuen que soc «massa», tenen raó?

Depèn de qui ho digui i de quan. Les etiquetes que ens posen de vegades diuen més de qui les posa que de nosaltres. Però si t'ho diuen persones diferents, en contextos diferents, val la pena escoltar-ho sense castigar-te.

Pregunta a algú de confiança què vol dir exactament: parles molt, reacciones fort, et costa deixar estar un tema? Amb alguna cosa concreta és més fàcil decidir si ho vols canviar.

La intensitat també té la seva part bona: implicació, passió, sensibilitat. No es tracta d'apagar-te, sinó de triar quan i com.

Llegir més

Com deixo de preocupar-me tant pel que pensen els altres?

És normal que ens importi l'opinió dels altres. Es converteix en un problema quan ho decideixes gairebé tot pensant a no molestar o que no et critiquin.

Un exercici senzill: abans d'una decisió, pregunta't «què faria si ningú no se n'hagués d'assabentar?». La diferència entre les dues respostes et diu quant pesa la mirada dels altres.

Fixa't també si et passa amb tothom o amb persones concretes. Si et bloqueja sovint o et genera molta ansietat, val la pena treballar-ho.

Llegir més

Sobre la teràpia

Què passa a la primera sessió?

És una conversa per conèixer-nos i començar a entendre què et porta aquí. Parlem del que et preocupa, de quan va començar i de com ho vius ara. No cal que vinguis amb tot endreçat: això ho fem junts.

També veiem si la meva manera de treballar encaixa amb el que busques. I si veig que t'ajudaria més un altre tipus de professional, t'ho dic des del principi.

Per demanar-la, escriu-me per WhatsApp o des del formulari de contacte.

Llegir més

Quant dura la teràpia?

No et puc donar una durada tancada: depèn del que et porta aquí i del teu ritme. El que sí que fem és fixar objectius clars al principi i revisar junts com avances, perquè sàpigues en tot moment en quin punt ets.

La idea és que el que treballem et serveixi a la teva vida, no que depenguis de venir. Quan has aconseguit el que buscaves, tanquem, i si més endavant ho necessites, pots tornar alguna vegada.

Llegir més

Com sé si necessito teràpia?

Alguns senyals: alguna cosa no va bé des de fa setmanes i no millora; les emocions et desborden; repeteixes situacions que et fan mal, o et costa funcionar a la feina, a casa o amb la teva parella.

Abans de decidir, pots parlar-ne amb algú de confiança i observar si el malestar canvia amb el temps o va a més. No cal estar «molt malament» per demanar ajuda.

Si en algun moment penses a fer-te mal, no esperis: truca al 024 (línia d'atenció a la conducta suïcida) o al 112.

Llegir més

Com funciona la teràpia sistèmica?

A la teràpia sistèmica no et miro de manera aïllada: mirem també les teves relacions, la teva família, la teva història i el moment vital en què ets. Així és més fàcil entendre per què passa el que passa i què pot canviar.

A la pràctica, parlem del que et preocupa avui; et pregunto, comparteixo el que observo i definim junts què vols aconseguir. A més, faig servir eines de la teràpia breu per centrar-nos en canvis concrets.

Pots venir pel teu compte, en parella o en família.

Llegir més

Funciona la teràpia online?

En la majoria de situacions funciona molt bé. El que més importa és la relació terapèutica i la feina que fem junts, no la pantalla.

Perquè vagi bé: busca un lloc tranquil on ningú no et senti, fes servir auriculars i connecta't uns minuts abans.

Hi ha casos en què és millor la teràpia presencial o un altre tipus d'atenció. Si ho veig així en el teu cas, t'ho diré amb honestedat.

Llegir més